LES COOPERATIVES D’ALUMNES COM A MOTOR IMPULSOR DELS VALORS A PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA
En l’educació actual, no n’hi ha prou amb transmetre continguts acadèmics. Les escoles tenen el repte de formar infants i joves capaços de pensar per si mateixos, assumir responsabilitats i conviure en societat. En aquest context, el cooperativisme educatiu esdevé un model especialment valuós, tant a primària com a secundària, ja que situa l’alumnat al centre del procés d’aprenentatge i promou valors essencials per al seu desenvolupament integral.
El cooperativisme a l’aula és molt més que una forma d’organització: és una manera d’entendre l’educació basada en la participació democràtica, la corresponsabilitat i el compromís col·lectiu. En un context educatiu que demana cada vegada més el desenvolupament integral de l’alumnat, aquest model es presenta com una eina potent per fomentar la responsabilitat, l’autonomia i un ampli conjunt de competències clau per a la vida personal, social i professional.
Una educació en i amb valors
Les cooperatives d’alumnes es fonamenten en principis com la gestió democràtica, la participació activa, la solidaritat i l’equitat social. Aquests valors no només defineixen l’organització assembleària, sinó que impregnen el projecte i la pràctica quotidiana. L’alumnat forma part d’una comunitat educativa i pren decisions conjuntament, fet que converteix la cooperativa en un espai real d’aprenentatge cívic. Aquest entorn afavoreix que l’alumnat no sigui un subjecte passiu, sinó un agent actiu en tot el procés. La implicació en la cooperativa ajuda a interioritzar valors com el respecte, el compromís i la participació.
Foment de la responsabilitat personal i col·lectiva
Un dels aprenentatges més significatius que promou el cooperativisme és la responsabilitat. Quan l’alumnat assumeix rols dins del grup aprèn que la seva tasca és necessària perquè el grup funcioni.
A primària, la responsabilitat es treballa de manera progressiva i vivencial, a través de petites tasques quotidianes que reforcen l’autonomia personal. A secundària, aquesta responsabilitat s’amplia a la gestió de projectes, a la presa de decisions i a l’avaluació del treball propi i col·lectiu.
Quan l’alumnat participa en la presa de decisions, ja sigui en assemblees o comissions de treball, entén que les seves accions tenen conseqüències reals. Aquest procés ajuda l’alumnat a entendre que els errors formen part de l’aprenentatge i que assumir les conseqüències és clau per créixer personalment.
La responsabilitat es treballa tant a nivell individual com col·lectiu. Cada alumne assumeix tasques concretes dins del grup, però també aprèn que l’èxit depèn del compromís de totes les persones implicades. Aquest equilibri entre el “jo” i el “nosaltres” és clau per a una educació que prepara per a la convivència democràtica.
Aprendre a cooperar implica escoltar, respectar punts de vista diferents i construir coneixement de manera col·lectiva. Aquestes habilitats són essencials no només per a l’àmbit acadèmic, sinó també per al món laboral i la participació ciutadana.
Desenvolupament de l’autonomia
El desplegament d’una cooperativa d’alumnes crea contextos d’aprenentatge on l’alumnat pot prendre decisions, planificar el seu treball i autoavaluar-se. Aquestes pràctiques fomenten l’autonomia, ja que els estudiants aprenen a gestionar el seu temps, identificar les seves necessitats i buscar solucions als reptes que se’ls plantegen.
En una cooperativa d’alumnes es creen situacions on l’alumnat pot prendre decisions sobre el seu aprenentatge: planificar una tasca, organitzar el temps, establir objectius i reflexionar sobre els resultats són accions habituals en aquest model.
A primària, l’autonomia es construeix amb l’acompanyament constant del docent, que ofereix eines i orientació. A mesura que l’alumnat avança cap a secundària, aquest acompanyament esdevé més flexible, permetent que els joves desenvolupin criteri propi i confiança en les seves capacitats.
Aquesta autonomia afavoreix la motivació, ja que l’alumnat se sent protagonista del seu procés d’aprenentatge.
El paper del docent en el cooperativisme educatiu
L’autonomia no s’entén com una absència d’acompanyament, sinó com un procés progressiu guiat pel professorat. En aquest model, el rol del docent es transforma i pren un paper clau: passa de ser transmissor de coneixements a facilitador i orientador, ajudant l’alumnat a desenvolupar criteri propi i confiança en les seves capacitats. Més que transmetre coneixements, acompanya l’alumnat en el procés de reflexió, fomenta la participació i ajuda a crear un clima de confiança. A primària i secundària, aquest canvi de rol afavoreix relacions educatives més properes i significatives, basades en el respecte i la coresponsabilitat.
Desenvolupament del pensament crític i la iniciativa
El cooperativisme educatiu fomenta un esperit crític, ja que anima l’alumnat a qüestionar, proposar millores i participar activament. La reflexió conjunta sobre les normes, els projectes i els resultats obtinguts ajuda a desenvolupar la capacitat d’anàlisi i l’argumentació. A més, aquest model potencia la iniciativa personal i col·lectiva. L’alumnat se sent legitimat per proposar idees i dur-les a terme, fet que reforça la creativitat i l’esperit emprenedor des d’una perspectiva socialment responsable.
Aprendre a cooperar és una competència clau que es treballa de manera sistemàtica. El treball en equip permet desenvolupar habilitats socials com l’escolta activa, el respecte per la diversitat d’opinions i la resolució pacífica de conflictes.
A l’aula, cooperar significa compartir coneixements, ajudar-se mútuament i construir aprenentatges comuns. Tant a primària com a secundària, aquestes experiències reforcen el sentiment de pertinença i milloren el clima de convivència.
Conclusions
Les cooperatives d’alumnes ofereixen un marc privilegiat per formar persones autònomes, responsables i compromeses amb la societat. En posar la cooperació i la participació al centre del procés educatiu, aquest model prepara l’alumnat no només per assolir èxits acadèmics, sinó per esdevenir ciutadans crítics, solidaris i capaços d’afrontar els reptes d’un món complex.
Són una eina poderosa per fomentar la responsabilitat, l’autonomia i altres competències clau des de les primeres etapes educatives fins a l’adolescència. Mitjançant la participació, la cooperació i la presa de decisions compartida, l’alumnat aprèn no només continguts acadèmics, sinó també valors i habilitats imprescindibles per a la vida.
Apostar pel cooperativisme a primària i secundària és apostar per una educació amb sentit, que entén l’aprenentatge com una experiència compartida i transformadora, en una educació que forma persones crítiques, compromeses i capaces de construir, conjuntament, una societat més justa i democràtica.
